El veganisme, més que una dieta un estil de vida.

Tothom, en major o menor mesura coneix o sap el que és una persona vegetariana. Però ara bé, la cosa canvia quan es parla de persones veganes i en moltes ocasions no es sap que significa aquest terme. El veganisme és un estil de vida basat en el respecte cap els animals, el qual rebutja qualsevol típus d’ús o abús cap a aquests ja sigui a l’hora d’alimentar-se, de vestir-se o d’utilitzar qualsevol producte. Aquest, seria l’estil de vida més ètic o dit d’una altre manera més just.

A la nostre societat, es veu com a normal convivir amb un gos o un gat, és normal tenir afecte cap a les nostres mascotes i ningú en dubtarà en respondre si se li pregunta si el seu gos té sentiments. Tothom sap que “el gos és l’amic més fidel de l’home”. Llavors, perquè els animals de granja són tatxats d’animals per a consum propi i són vistos només com a simples objectes? Els animals en la seva totalitat, ja siguin de granja, domèstics, salvatges… tenen uns interessos, ganes de viure, són capaços d’establir vincles, de sentir i de patir exactament igual que els animals humans o persones. Per aquest motiu cap persona vegana no pot entendre perquè són menyspreats i privats de llibertat i exclosos de disfrutar les seves vides uns animals o uns altres segons l’especie en la que hagin nascut. Això és el que s’anomena especisme. Pot semblar extrany o irracional pensar que una vaca o un porc serveixen per alguna altre cosa que no sigui aliment. El cert és que nosaltres no som ningú per treure la vida a un altre ésser o decidir sobre aquesta. Cada ésser és únic i irrepetible, cada un té la seva personalitat, carácter… La carn, no és necessaria per a viure, la natura ens ofereix moltes alternatives que ens permeten viure de forma sana i equilibrada i lluny de patiment o assessinat. Cada any més de 45.000 millons d’animals són sacrificats per a consumir la seva carn ( no inclueix el nombre de peixos). Aquests, hauran viscut una vida curta, plena d’agonia, privats de llibertat, sense haver pogut cubrir les seves necessitats bàsiques ni d’afecció. Hauran viscut una vida plena de tortura i dolor per acabar morint de formes inimaginables. Tots podem fer que aquests situación canvï.

Moltes persones donen l’esquena a aquesta realitat i volen pensar que el bistec que tenen a taula és lluny d’aquests procesos d’explotació fins i tot moltes persones no associen el tros de menjar amb el que realment és. Una persona vegana salva 90 vides a l’any, a més, està demostrat que amb una dieta lliure de consum animal es tenen menys possibilitats de patir cáncer al llarg de la vida, menys risc de patir malalties càrdiovasculars i de viure una vida més llarga i saludable a més de menys risc de sobrepès. Hi ha encara més raons ha incloure, que abarcarien el tercer món, ja que si en comptes d’alimentar la gran sobreexplotació animal de les granjes l’aliment es destinés a alimentar aquests, no hi hauria fam. Si parlem de medi ambient, també hi ha raons, la contaminació que generen els excrements de les granjes, és un terç de la totalitat mundial. Des del meu punt de vista, el portar una alimentació vegana i un estil de vida basat en el respecte cap als animals només aporta coses bones i, sense cap mena de dubta s’ha d’educar envers el respecte cap a la resta d’habitants del planeta, ja que no estem sols ni som superiors a cap altre espècie, sinó que tenim interessos comuns i formes de vida diferents. Em d’aprendre a empatitzar amb la resta d’èspecies i abandonar la discriminació i l’abús que avui en dia generem envers uns o altres.
Fonts:
http://http//www.mentevegana.org/vegan/porque-ser-vegano
http://http//explotacionanimal.es.tl/ALIMENTACI%D3N.htm
http://http//www.liberaong.org/nota_actualidad.php?id=1061