Aquest és un tema sensible, però actual i de gran repercussió. En alguns racons de l'Estat Espanyol, les corregudes de toros són vistes com un art, una tradició que durant èpoques ha consistit en delaitar al públic, on una persona equipada amb la seva vestimenta tradicional, incita el toro perquè escometi i esquivar-ne les escomeses. Es parla també que el toro no pateix al la plaça, ni durant la seva mort, i que l'animal no es troba indefens, sinó que es troba en les mateixes condicions que el torero.
Nosaltres amb la creació d'aquest bloc volem manifestar la nostra oposició al moviment taurí, i que tot i que a Catalunya, no existeix la seva pràctica, a altres zones, és un espectacle setmanal on la gent es reuneix per observar l'actuació, i debatre posteriorment. Hi han alguns aspectes que no interessa que surtin a la llum, però és cert que l'animal, 24 hores abans de sortir a la plaça, és aïllat en la més obscura penombra, de tal manera que en el moment que aquest és alliberat, és conduit directament a l'arena i amb el contrast de llum, i el soroll dels espectadors, l'aterren, i així, la imatge que és té de l'animal és d'un ésser salvatge i feroç amb intenció d'atacar i saltar les barreres, però realment, la resposta del toro és aquesta perquè intenta fugir, mai atacar. Les seves banyes també són alterades perquè resulti més indefens, s'afegeixen sulfats a l'aigua, perquè quan aquest ingereixi el líquid, el seu estómac quedi debilitat, i aquest pateixi contínues diarrees, s'unten els seus ulls amb grassa per la seva pèrdua de visió, s'apliquen productes corrosius, de manera que amb el dolor els hi costí mantenir-se quiets.
En el moment que el torero, percep que el toro envesteix amb molta energia, i que resulta perillós per la seva integritat, s'encomana al picador amb el seu cavall, perquè debiliti a l'animal en forma de dessagnament, quan la llança del picador penetra al llom del toro, queden debilitats músculs i nervis, acompanyat amb una pèrdua de sang. El mateix torero també, clava unes banderilles, les quals tenen una llargària de fins 8 cm que es claven al cos de l'animal quan aquest esquiva al picador. Les pèrdues de sang i ferides de l'espina dorsal impossibiliten al toro aixecar el cap completament, és el moment de glòria del torero; sense preocupació per el perill, aprofita per arrencar els aplaudiments dels espectadors, amb uns moviments de valentia i bravura.
Aquests són només alguns dels secrets que la gent desconeix. Podríem parlar també de l'arrossegament de l'animal un cop ja tombat, sense tacte del seu cos, des del coll fins a les seves extremitats inferiors, mentre que per damunt del coll, és manté intacte, de manera que l'animal coincideix amb el més viu dolor.
Reflexiona, continues pensant que el toro es troba en les mateixes condicions que el torero i que aquest no pateix? No acudeixis a aquests esdeveniments, i si coneixes algú que ho faci, adverteix-lo abans de la realitat que ens envolta; no consumeixis productes d'empreses que patrocinin espectacles d'aquest caràcter; no ofereixis recolzament a polítics, artistes i comunicadors associats a aquesta barbàrie, i per últim, pren-te l'educació com un recurs per transmetre valors, perquè el respecte per els éssers vius és un dret que no tots disposem equitativament.
La vivisecció o experimentació animal, és sense cap dubte una de les pràctiques més cruels i innecessàries que es realitzen avui en dia i que impliquen la mort anual de milions d'animals. Es contempla que uns 12 milions a Europa i més de 100 milions als Estats Units.
